SALVADOR SEGUI [II]: 100 anys del seu assassinat per la patronal catalana

Parlar de Salvador Seguí Rubinat, és parlar amb majúscules de l'anarcosindicalisme català, d'aquelles organitzacions obreres que van fer possible tant a Espanya com a l'altra banda de l'Atlàntic, els catalans emigrants; de què la lluita obrera estava molt present, i que es podia inclús guanyar amb arguments. I això és el que feia el Noi … Continua llegint SALVADOR SEGUI [II]: 100 anys del seu assassinat per la patronal catalana

SALVADOR SEGUI [I]: Pintor de Rebeldías

A cien años vista del asesinato político del Noi de Sucre, por cuatro sicarios de la patronal protegidos por altas personalidades de la judicatura y los cuerpos de seguridad, creemos que es nuestro deber hacer memoria de uno de los primeros leones confederales. Nos centraremos pues, en la primera parte de su biografía, resumiendo algunos … Continua llegint SALVADOR SEGUI [I]: Pintor de Rebeldías

JOSEP DOMÉNECH: Un noi de La Torrassa a les patrulles de control

Sempre hem sentit parlar de les patrulles de Control a la Barcelona i entenem perfectament el perquè es van arribar a constituir, que no era res més que per posar ordre revolucionari en aquell moment tan intens i difícil de gestionar, després del 19 de juliol de 1936. Actuaren mentre l’enemic es camuflava per tot … Continua llegint JOSEP DOMÉNECH: Un noi de La Torrassa a les patrulles de control

SORTINT al PAS d’errors històrics: La veritable Ada Martí Vall, una dona anarquista

Escric aquest article perquè a internet observo que les pàgines llibertàries que recullen biografies d'anarquistes, cada vegada la diuen més grossa amb la figura i persona d'Ada Martí Vall. Són aquests errors, que de mica en mica es van multiplicant, els que esbiaixen el personatge fins a convertir-lo en el que no és -alguna pàgina … Continua llegint SORTINT al PAS d’errors històrics: La veritable Ada Martí Vall, una dona anarquista

BARCELONA, 1931: L’arribada de la Repùblica fou una vendetta

A l’estiu de 1930, quan ja Primo de Rivera ha dimitit i pren el relleu el General Berenguer al front del Govern, entrem en la coneguda “Dictablanda”. Aleshores, la premsa llibertaria de nou comença a sortir i els obrers, encara en clandestinitat, poden tornar a tenir un pesic de llibertat. Poc a poc els ateneus … Continua llegint BARCELONA, 1931: L’arribada de la Repùblica fou una vendetta