Donat que Rafael no va tenir fills i José en va tenir dos, Jaime i Montserrat, però cap d’ells va continuar les lluites del pare, hem de fixar-nos en els fills de Dolores i Bautista, Gerardo i Liberto, que s’encarregaren de mantenir viva la flama rebel de la família Bernabeu.

Poc sabem de Liberto [Barcelona, 19-08-1906] abans dels anys republicans, i només el testimoni oral de Serafín Aliaga, ens diu que en els primers anys trenta tenia un quiosc de periòdics i després fou dels iniciadors del Sindicat de Venedors de Periòdics, El Apoyo, fundat el 1932 i adscrit a la CNT.

Liberto també fou membre de la maçoneria amb el nom simbòlic de Besnard i sabem que va passar l’abril de 1936 de la lògia Pitágoras de Palma de Mallorca a la lògia Numancia d’Alacant, on va arribar al tercer grau i assolí el càrrec de Garant de la pau i l’amistat; pel que deduïm que va haver de deixar Alacant als anys del bienni negre fugint de l’assetjament policial, per refugiar-se a les Illes Balears, on sembla que va passar una temporada recuperantse d’una malaltia i no va poder tornar fins després de les eleccions de febrer de 1936, fixant residencia al barri vell d’Alacant, al nº 14 del carrer Manero Molla.

Com que l’informe de la Direcció General de Seguretat diu que treballava de mecànic, tal volta secundà inicialment al seu germà Gerardo en les tasques de manteniment mecànic de màquines d’escriure que portava a terme per diferents indrets de la província; però de segur que després del 19 de juliol el seu paper en la vida de l’anarquisme alacantí es va reforçar, donat que va ser nomenat Secretari provincial de la CNT el 7 de setembre de 1936 i exercí el càrrec de president de la Federació local de la FAI; a més va assolir responsabilitats a la Direcció de Vigilància i Seguretat d’Alacant.

..segun antecedentes que obran en aquella comisaría, durante dicho periodo se reunían en el bar “Julio Abril”, con destacados marxistas y masones, al objeto de acordar medidas de represalia contra personas de derechas y otras actividades contrarias a la causa nacional”1

Exiliat a l’Ora en el Ronwin al costat del seu germà Gerardo, tots dos acabaren en el camp de concentració de Boghari, d’on no eixiren fins febrer de 1940; traslladant-se aleshores a Argel.

Tot i que en gener de 1946 es va iniciar contra Liberto el procediment del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, Liberto va poder tornar a Espanya el 22 d’agost de 1963, acollint-se a les lleis de repatriació i va fixar residència a Santa Pola, on morí i fou soterrat el 1971.

NOTES:

1INFORME de la Direcció General de Seguretat del 19 de gener de 1946, en CDMH: Liberto Bernabeu Vilaplana, TERMC, Expediente 16550. Liberto es va casar primer en Vicenta Sellés Pérez, filla de una mestra de primaria alacantina, es va quedar en Alacant al final de la guerra; i desprès en l’alcoiana Conchita Pons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.