Cedit generosament per l’historiador Manel Aisa Pàmpols, presentem al company català Josep Borobió, periodista anarquista que va tornar de l’Argentina en el moment en què el moviment llibertari estava eixint de la clandestinitat, compaginant la seua feina en la redacció de La Soli, amb el seu altre treball nocturn als cabarets del districte cinqué de Barcelona, on s’ocupava com hipnotitzador i sugestionador científic.

Ara que està una mica de moda, el barri del Raval i amb ell les velles recuperem denominacions del lloc como eren “Districto quinto” i “Barrio Chino”, i tot l’ encant que tenia la luxúria , el pecat i la conjunció d’aquesta vida mundana i bohèmia amb la lluita per la vida que bé quedava reflectida en el traginar de les fàbriques i els tallers que envoltaven els espais de nit del Raval i el fum de les fàbriques i la seva gent carregada molts d’ells de misèries difícils de treure de sobre a no ser per l’oportunitat que tenia el moment de goig que es respirava pels voltants del Paral·lel i dels carrers estrets del Migdia, Cid, i altres cantonades a on el cabaret “la Criolla” donava llum a la nit i amb tot plegat la disbauxa, que acompanyant la llegenda d’històries de teatre com “la flor de otoño”. Però també una bona història amaga aquest indret amb la Pensió “Escandinavia” què pot ser val la pena parlar-hi ni que sigui una mica en properes ocasions.

Però ara m’agradaria parlar o esbotzar un pesic d’història d’un company que fou director de la “Solidaridad Obrera” des de maig de 1916 fins 12 novembre de 1917, eren temps de la Primera Guerra mundial i Barcelona bullia, i la vida salpicava de sang sovint a on no tocava.

M’estic referint a Josep Borobió Abasola nascut a Portbou el 3 de abril de 1889 ara farà 132 anys, molt de temps, massa temps per cerca alguna nova pista que segurament algun dia algú de vosaltres trobarà en algun racó dels arxiu del principat, mentre tant esperem i tenim el que tenim.

De petit segurament Borobió amb la seva família va viatjar a Argentina a on es va afiliar a la FORA com tants d’altres catalans, no tenim a penes referències d’ell lo que entenem, és que per escollir la professió de periodista va tindre la possibilitat d’estudiar o al menys aprendre a llegir i escriure.

Es preciso redoblar el ataque, duplicar las fuerzas contra el regimen, estudiar los medios de lucha para conocerlos bien y emplearlos con inteligencia si queremos resultados positivos; obrar en consecuencia con nuestras ideas..”1.

Lo que si sabem és que el 1915 ja volta de nou per Barcelona i col·labora en la “Solidaridad Obrera” que aconseguirà a l’any següent ser el seu director, un periòdic que sortia aleshores diàriament. Mai hem arriba a veure la seva signatura, però com a director entenem que devia encapçalar el diari i que apart de les col·laboracions sabem arribaven de tot arreu, eren tres o quatre els redactors i poc més.

Però lo que entenem és que la primera pàgina del diari sovint sortia de la seva ploma, i sobre tot una columna que ens crida l’atenció “Ecos” signada per un tal Gonzalvi que no podem afirmar categòricament que fos ell, però aquest columna es publica en tot el període en que Borobió es director de la “Soli” en el moment que deixa d’estar-hi dins del diari, desapareix la columna ”Ecos” que sempre era un recull de noticies que s’apropaven amb ironia sobre tot a les iniciatives polítiques del moment.

..Sentado ante una pequeña mesa desvencijada, en un reducido despacho cuyas paredes mostraban profusión de alegorías libertarias y retratos de revolucionarios célebres, encontramos a Borobio, escribiendo su cotidiano artículo para el órgano sindicalista…”2.

Però lo que aquí ens importa en aquesta etapa de la direcció de la “Soli” son els comentaris d’alguns dels seus companys de la CNT com Simó Piera, Ángel Pestaña, Josep Negre o Joan Ferrer, aquest últim ens el presenta com un personatge un tant misteriós, que mentre treballava a la “Soli” es guanyava la vida per les nits en els Cabarets o lloc un tant canalles de la nit Barcelonina, en aquell moment encara faltava uns anys per l’arribada de la Criolla, però la nit en temps de Guerra com bé en comentava Pestaña corria els diners a dojo i Borobió s’entén que participava d’aquella festa amb un numero d’hipnotitzador que segur omplia la curiositat dels sonàmbuls de la ciutat, no tenim idea a quina sala es produïa, podrien ser, algun dels cafès del moment com “El Mendi” “Bombilla”, “el Pay Pay, “La suerte Loca” o els clàssic cabarets del paral·lel, com el Bataclan, o el Soriano.

En Borobió havia estat detingut el desembre de 1916 en una Vaga general per la subsistència, que el va mantenir uns mesos a la presó,i temps després va dimitir com tota la redacció del Diari “Solidaridad Obrera” en un afer entre Salvador Quemades i Josep Negre a on un acusava l’altre de fotre ma a la caixa, cosa que mai és va arribar a demostrar però si saben que des d’aleshores Negre és va apartar de la militància i es va dedicar a escriure una espècie de memòries.

Aquella Vaga de la Subsistència molt necessària per la costant alça del preus dels aliments, va ser senyalat en Borobió com un inductor d’aquella vaga alimentada per la fabulació de que Borobió havia pactat amb els alemany i aconseguit uns diners per realitzar la vaga cosa que després es demostra totalment incerta, però que porta rebombori i malestar en el seu moment.

Borobió, director de La Soli, me citó en un café del Paralelo para darme cuenta de los preparativos revolucionarios que se estaban haciendo y yo fuí al cafe aludido..”3.

Poca cosa més sabem de Josep Borobió més que va retornar a l’ Argentina, allí a Buenos Aires va estar de redactor a “La Protesta” i afiliat a la FORA, després sembla ser que els anys 30 fou expulsat de l’Argentina com tants d’altres Espanyols o Italians llibertaris, va ser deportat a la Província de San Juan a on sembla ser que va formar una segona família ja que a l’Argentina tenia al menys un fill, sempre va treballar de periodista i segurament trobava el moment per hipnotitzar algú que altre per les nits.

Ni tan siquiera tenim una foto del seu pas per la vida, ni una signatura conforme un dels articles de la “Soli” portava la seva empremta. son així les petjades de molts anarquistes

Manel Aisa Pàmpols

 

NOTES:

1[NDE] BOROBIO, José: Nuestros engaños, Tierra y Libertad 15-10-1913. Com a delegat de la FORU y la FORA, José Borobio havia assistit al 2º Congrés Operari Brasiler en Río de Janeiro, setembre de 1913; on defensà que als sindicats era possible i desitjable una ..”ampla exposició i discussió de totes les idees polítiques i filosòfiques” entre els seus afiliats. Tambè, Oliveira, Tiago Bernardon: Anarquismo e Revolução. Militância anarquista e a estratégia do sindicalismo revolucionário no Brasil da Primeira República, en VVAA: História do anarquismo e do sindicalismo de intenção revolucionária no Brasil: novas perspectivas. Prismas, Curitiba, 2018, pp. 221-222.

2[NDE] ENTREVISTA a José Borobio, 6 de juny de 1917, El Día 17-06-1917. Sembla que va existir afinitat ideològica, i pot ser personal, entre el gallec Antonio Loredo i el català Borobio, que foren redactors del periòdic El Anarquista, 1913, defensant tots dos la posició que criticava durament el batllisme. Borobio hi havia col·laborat també en Libre Examen, [1911 – 1915], òrgan oficial del centre de lliurepensadors de Bolívar i de la Lliga d’Educació Racionalista. Els primers escrits den Borobió en la premsa anarquista peninsular es troben en el marc del Congrès de La Pau d’El Ferrol, primavera 1915. Veure, Tierra y Libertad 21 y 28-04, 12-05-1915. Tambè, Muñoz, Pascual: Aletazos de Tormenta. El anarquismo revolucionario a comienzos de siglo XX. La Turba Ediciones, 2017.

3[NDE] SAMBLACAT, Ángel: El debate sobre los sucesos de agosto, El Diluvio 07-11-1918. En nom de la Federació Local de Sindicats Únics, Borobio es va entrevistar en la primavera de 1917 amb Besteiro, Largo Caballero i Barrio, delegats de la UGT; que l’acusaren d’estar a sou dels alemanys. Després de tornar a Barcelona, el 24 de maig es va publicar un manifest firmat per Seguí, Miranda i Pestaña, on donaven suport a la seua actuació i es donava a conéixer la posició de la CNT respecte a la supossada fusió sindical i la vaga general vinent. A començaments del 1918 seria cridat a compareixer diverses vegades davant el jutge sense trovar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.