Escrit en Homenatge als anarcosindicalistes, Roser Benavent Pey, Joan Abrau i Joan Batista Cucha que deixàrem la vida, avui fa cent dos anys, el 2 de maig de 1921, en el seu record.
Prepararen un artefacte per a l’exministre de la guerra de 1909, Juan de la Cierva Peñafiel, que havia enviat als reservistes catalans a la guerra del Rif per defensar els interessos dels oligarques i monàrquics.
Davant l’allau de repressió que duia a terme a Barcelona el governador Civil i Militar Martínez Anido, i d’assassinats d’estat que es cometien amb el vistiplau del Govern de Madrid i de la patronal catalana, els joves anarcosindicalistes del moment no van tenir altra opció que organitzar-se amb grups d’acció i d’afinitat, per plantar cara a la repressió indiscriminada.
Aquesta és una pinzellada d’un dels grups més importants del seu moment, que deixà pel camí una reguera de sang, sobretot en la figura de Roser Benavent Pey, una noia de Sans de dinou anys de la que a hores d’ara encara no tenim la seva imatge.
Però, podem entendre, que era una noia, compromesa amb els seus, molt solidària i preparada per plantar cara als energúmens representants de la llei, una llei repressora. Ja feia temps anaven maltractant al poble català i més en concret als anarcosindicalistes que havien ressorgit, donant forma a la construcció d’una societat paral·lela, desprès del Congrés Regional de Sans celebrat al carrer de Vallespir.
El sometent, constituït principalment per botiguers, però sobretot pels fills dels amos de les indústries, feia, molt poc que s’havien establert a Barcelona, i contínuament feien ostentacion de força, desfilant per carrers com el Passeig de Gràcia, Gran Via, i carrera de l’eixample, lluent les armes. Era la força del pistó.
Els anarcosindicalistes cansats de tanta repressió, que sobretot des de la mort de Layret i l’elaboració de la llista dels vuitanta enemics del sistema, realitzada pel governador civil Severiano Martínez Anido, s’havia accelerat d’una manera exponencial i espectacular “la llei de fugues” i l’activitatr dels sindicats lliures i els sicaris de la patronal. L’objectiu eren els obrers, sobretot aquells que destacaven una mica en les reivindicacions salarials, que es convertien en el blanc d’una diana de tots els grups repressors.
Així a finals de l’any 1920, n’Eveli Boal, va convocar una reunió clandestina per veure com actuaven. En aquesta reunió Ramon Archs Serra, va proposar que en compte d’enfrontar-se-hi amb els pistolers o amb els empresaris, calia apuntar principalment al cap de la repressió i aquest cap de la repressió era en aquell moment inspector Espejo, de Martínez Anido, Miguel Arlegui i Eduard Dato. Aquestos eren els principals inductors del mal viure dels obrers catalans, per això era vital desfer-los, com ells estaven fent amb els obrers catalans anarcosindicalistes.
L’1 de març el grup d’afinitat del “carrer Toledo” col·locà uns explosius a la part posterior de la central elèctrica, al carrer Vila i Vilà, l’explosió tot just provocà el trencament de vidres, i poca cosa més. De fet, era simplement una prova.
Eveli Boal, que era en aquell moment el secretari del C.N de la CNT sorgit del Congrés Regional de Sans, i el 21 va tornar a ser reelegit, a més era secretari del sindicat de gràfiques. Al cap de poc temps caiguè detingut, aquella nit de l’1 de març del 21, a casa d’un Company al barri del Pont de Marina, (en aquell temps els secretaris de la CNT no podien tenir un domicili fitxa). Aleshores, se’l va trobar 6500 segells de cotització de la CNT/AIT, cinc mil pessetes, mil francs enviats des de Marsella, 525 pessetes enviades des de l’Havana, 41 exemplars d’un manifest data del 10 de febrer del 21 passat, i un gran nombre de periòdics anarquistes de l’estranger.
Referent als grups d’afinitat d’aquell moment, aixó era una necessita subsistència dels anarcosindicalistes, que necessitaven sobreviure a tanta repressió. Com la patronal i els organismes governamentals feien caure sobre tots ells, necessitaven fer una cosa més eficient. Ramon Archs, i Pere Vandellós, seran els homes poc més o menys encarregats, de crear la infraestructura i la coordinació dels grups d’acció perquè aquest actuessin amb uns objectius més clars. Un d’aquests grups, serà el conegut més tard com el grup del carrer Toledo 10 de la barriada de la bordeta, que comença a organitzar-se a començaments de l’any 1921.
Cap a finals del mes d’abril, el diumenge 24, en el Passeig de Gràcia de Barcelona es feia l’entrega d’una bandera amb un Sant Crist bordat per damàs de l’alta societat de Madrid, oferida als les columnes de Sometents de Barcelona.
Els militants anarcosindicalistes van projectar enviar un regalet en forma de Bomba, a la tribuna de la desfila militar del Sometent a on hi havia el més granat dels dirigents de la repressió com eren Miquel Arlegui, Martínez Anido i Alfons XIII, encara que aquest últim no va venir a Barcelona, alhora, també s’estava preparant un atemptat contra el Cap dels Sometents del moment com era Emili Vidal Ribas, que era un dels majors enemics dels anarcosindicalistes.
Aquest atemptat contra Vidal Ribas es va produir un dia abans al carrer Mercaders, a l’entrada d’un magatzem homes dels grups d’afinitat anarcosindicalistes que l’anaven seguint l’enxamparan bé i el crivellaren, va morir l’endemà a l’hospital clínic.
En aquell moment a Barcelona valia molt poc, de fet hi ha aquella novel·la històrica que parla de “Quan mataven pels carrers” de Joan Oller i Rabassa, publicada el 1934.
Aquell matí del 24 d’abril, alguns activistes del grup d’afinitat del carrer Toledo, es tracta Acher, José Pérez “Mula” i Pere Vandellós van agafar un taxi, a la Plaça Catalunya i van marxar cap a Esplugues. Pel camí van recollir a Roser Segarra i Joan Elías Saturnino, després marxaren a la “Masia la Farinera” a busca un paquet que contenia les bombes que tenien allí guardades. Una vegada ja tenien les bombes, i a punta de pistola, abandonaren el taxista i retornaren a Barcelona. Però en arrivar es van trobar que el Passeig de Gràcia estava tallat i controlat per les forces públiques. Estava tallada tota la circulació, i com no podien arribar fins a la tribuna, els anarcosindicalistes van decidir, deixar el cotxe en marxa amb les bombes al costat del motor, perquè en poc temps explotaren, però no van advertir que havien deixat el cotxe davant d’un garatge, el qual va provocar que un dels mecànics, en veure el fum dins del cotxe s’adonés pressa a apagar el motor. Total, les bombes no van esclatar i la desfilada del sometent va continuar i Severiano Martínez Anido va triomfar com un autèntic heroi.
Els companys del grup anarcosindicalista, marxaren cap a la via fèrria que conduïa la línia de Tarragona, per posar una falca, i fer descarrilar el tren en el qual creien que hi anava el Rei. Però no hi viatjava el Rei. De totes maneres, un guarda ullés, que esperava a sa filla, veien que tardava a arribar a casa, va sortir a buscar-la i pel camí, es troba amb la falca a la via, que naturalment va treure del mig.
Cap a final de mes, a Poble Sec trobem l’atemptat contra l’anarcosindicalista Josep Montserrat, que es produeix al carrer Creu dels Cànters, era el 28 d’abril, mentre que el mateix dia en un altre indret de la ciutat queia, Enric Auget Masso, que treballava de cuiner al restaurant Lyon D’Or, i que pertanyia al sindicat lliure, va ser assassinat. Els fets es produïren davant del nombre 21 del carrer del Carmen.
Al Carrer Toledo 10 del barri de la Bordeta, on vivia Vicens Sales amb el seu pare, la seva jove companya Roser Benavent Pey va muntar un taller de costura, com a pantalla legal d’una història dels grups d’acció de l’època, finançada en aquest cas per Pere Vandellòs Romero, que era en 1921 un dels homes més importants del moviment Obrer en clandestinitat juntament amb Ramon Archs. Doncs bé, en aquell taller de costura, preparaven explosius després del treball i els emmagatzemaven fins a poder tenir un altre amagatall més segur, ubicat a la masia “La farinera “de Sant Feliu de Llobregat.
El grup, tenia una idea clara i fixa, i aquesta passava per planetjar un atemptat contra Juan de la Cierva Peñafiel, exministre i un dels carnissers de la Setmana Tràgica a Barcelona quan ostentava el càrrec de ministre de la Guerra el 1909. L’estratègia del grup consistia a col·locar una bomba a la via fèrria, a l’altura de Falset aproximadament, per fer-la explotar en un dels viatges previstos de De La Cierva a Barcelona.
El dia 2 de maig de 1921, al carrer Toledo 10, Roser Benavent va fer sortir abans d’hora a les operàries del seu taller de confecció, i poc després els companys anarquistes arribaren a la petita cambra laboratori, començant a preparar les bombes que havien de servir per a l’atemptat de Juan de La Cierva. Alguna cosa va fallar, ja que es va provocar una explosió, on Roser Benavent quedà greument ferida i abraçada pel foc, mentre que, Acher va quedar amb una mà destrossada. Joan Abrau va morir a l’instant, i Joan Baptista Cucha, que va morir pocs dies després. Els altres van poder sortir pel seu peu. Una d’elles fou Josefa Crespo que, ferida, va anar a una farmàcia propera on va ser detinguda. També era a la casa en aquell moment Ángela Abante, tia de Roser Benavent, que serà detinguda per aquests fets uns mesos més tard, el 2 de gener de 1922 i enviada al reformatori d’Alcalá d’Henares.
Però seguim amb els fets d’aquell dos de maig de 1921. Els veïns van veure com del quart pis del núm. 10 del carrer Toledo sortia gran quantitat de fum i gent amb les robes incendiades. Els primers bombers a arribar, van creure que es tractava d’un incendi fortuït, però, al cap de poc van comprovar que es tractava de líquid inflamable, per la qual cosa van donar part a la policia, que immediatament va traslladar la seva brigada especial, que es va fer càrrec de la situació.
El 4 maig 1921, Roser Segarra Trave, una de les activistes del Carrer Toledo que havia estat hospitalitzada en el Clínic, aconsegueix escapar-se i amagar-se amb l’ajuda de companys de Vilanova i la Geltrú.
El 10 de maig la policia registrà l’habitatge de Luisa Moreno, companya d’Acher (Shum), al carrer Bejar núm. 10. En el registre trobaren una carta signada per Leonor Pujol, que en realitat es tractava de Roser Segarra, fugida des de l’explosió del carrer Toledo.
El 17 de maig, i després dels interrogatoris aplicats als detinguts del carrer Toledo, la majoria encara es trobaven convalescents a l’hospital clínic. El cert és que volien donar un cop dur a l’anarquisme, i per això la policia va encerclar el quadrat de carrers del districte V que compren Av. Paral·lel, Olm, Sant Beltrán i Santa Madrona -llocs emblemàtics de l’anarquisme de l’època- a la recerca de joves anarquistes. Varen detenir a Pere Navarro i Josep Saleta “el Nano de Sans”, però tots dos van poder escapar, encara que el primer, al cap de poc, va ser detingut a Montalban, Terol; el segon, el Josep Saleta, es convertiria en l’enemic nombre 1 de la Barcelona dels anys vint.
El 19 de juliol serà detinguda a Le Pertús Roser Segarra Travé, al costat del company Vicent Sales, que van ser extradits a Espanya juntament amb altres catalans Antoni Rubins Cardo, Emili Esodan Castellvi, que s’amagaven en una pensió regentada per Damian Carreras que, els donava aixopluc.
En algun dels interrogatoris de la policia va sortir el nom de Joan Baptista Acher Llarch, Shumm, que immediatament fou detingut i fou la cara visible d’aquest afer del grup d’afinitat del carrer Toledo, i altres causes que la policia li va atorgar a ell i al grup.
Va passar quatre anys esperant a la presó una condemna de mort que va estar molt a punt d’arribar. Solament una intensa campanya d’amnistia orquestrada pels seus companys de la CNT, va aconseguir que al final quedés en llibertat el 1924, any en què fou indultat.
Shumm es convertí en un dels grans il·lustradors del moviment llibertari, pràcticament amb una sola mà, ja que l’altre l’havia mig perdut al carrer Toledo. Moiria a Cuernavaca, Mèxic, l’any 1967.
Queda doncs un record per a aquells joves anarquistes de Sans que es van deixar la pell en el carrer Toledo de la Bordeta per construir un món millor: Joan Abrau, Joan Baptista Cucha i Roser Benavent Pey.
Per acabar, recordar que, des del Centre Social de Sans fa uns anys es va portar al ple del districte una proposta perquè a Can Batlló, hi hagués un carrer amb el nom de Roser Benavent, una noia Anarquista, i aquesta proposta va ser aprovada pel ple del districte. Aleshores, no sé què esperen els companys de Can Batlló, per recuperar aquesta noia magnifica que va deixar-se la pell, ara fa cent dos anys el 2 de maig de 1921, per construir un món millor.
alacantobrera.com 