Frankenstein és un rèquiem per al futur que diu: – Ací jau la Humanitat sencera d’un món que va ser! Ací jauen tots els somnis de l’ambició; totes les conquestes de la glòria; tots els tresors de l’avarícia; tots els progressos d’una ciència imperfecta; i, també, tots els juraments d’amor perible …Ací jauen totes les belleses de la Terra!-.

Imitant la natura, la primera novel·la de MS es desplega en múltiples direccions, sense un principi o un fi determinats, on tot està relacionat amb tot. Un laberint de laberints que creix sense parar i no sembla conduir enlloc.
L’UMBRAL
Com l'esfinx, Frankenstein guarda el seu secret i ens repta a descobrir-ho o ser devorats per la incertesa. L'autora perpetra un atemptat contra la realitat regnant similar al comès per Prometeu, però només ens deixà l'enunciat d'un enigma. ..L'ésser humà és un tità caigut, que arrastra la cadena d'una culpa pretèrita.
L’ENIGMA
Frankenstein resumeix l’estat del coneixement científic a principis del segle XIX, inaugurant un nou gènere, la ficció científica. A través de Víctor Frankenstein, comprovarem que el mètode científic no és només l'eina més útil de comprensió de la realitat o del progrés humà, sinó de la nostra supervivència.
MÈTODE [En breu]
La novel·la de Mary Shelley col·lecciona gravats i objectes naturals dels més dispars i estranys, com si fos un d'aquells polsegosos gabinets de curiositats de finals del segle XVIII, on solia existir un espai anomenat Naturalia, destinat a ordenar el caos de la natura i restituir l'harmonia del paisatge.
NATURALIA [En breu]
ANIMALIA [En breu]
MINERALIA [en breu]