Com l’esfinx, Frankenstein guarda el seu secret i ens repta a descobrir-ho o ser devorats per la incertesa. L’autora perpetra un atemptat contra la realitat regnant similar al comès per Prometeu, però només ens deixà l’enunciat d’un enigma, ..L’ésser humà és un tità caigut, que arrastra la cadena d’una culpa pretèrita.

A Frankenstein res no és casual. Moltes de les respostes a l'enigma filosòfic que ens planteja el relat s'aclareixen introduint la clau Buffon, que funciona a l'hora de respondre a nombroses qüestions que l'autora va deixar a l'aire, o que a primera vista poden semblar confuses o contradictòries.
El FILÒSOF DESCONEGUT
Com vam veure a l'apartat anterior, el pensament de Georges Leclerc de Buffon aporta l'explicació més simple i completa per desxifrar l'entramat filosòfic de Frankenstein. Però encara n'hi ha més. Mary Shelley no només recull molts dels debats oberts per aquest autor, sinó que a més va recórrer a detalls de la seva biografia per dotar de sentit històric els seus personatges.
VIDES PARAL·LELES
La raó per la qual ningú havia reparat en aquesta connexió desconeguda entre Frankenstein i Georges Leclerc de Buffon, l'hem d'atribuir a la revisió de la novel·la del 1831, on els referents històrics que s'incloïen en la versió original del 1818 van quedar en gran mesura eclipsats, impossibilitant l'accés al cor i les fonts del relat.
COR i FONTS

Deixa un comentari o fes qualsevol pregunta