Mary Shelley utilitza una fórmula explosiva a la composició de la seva famosa novel·la, barrejant ciència i política i confrontant els valors morals amb l’imperi dels fets. La seva tesi de partida és que tant l’una com l’altra poden servir per l’alliberament, o per la servitud, per al progrés col·lectiu o per la nostra autodestrucció com a espècie.
alacantobrera.com 